Acciones

Diferencia entre revisiones de «Museu de la faixa»

De wikisenior

(Procés i peses.)
 
(No se muestran 51 ediciones intermedias del mismo usuario)
Línea 1: Línea 1:
 
'''A raderies d'agost, dins de la setmana de festes de 2007, es va inagurar a Cinctorres,el museu de la faixa.'''
 
'''A raderies d'agost, dins de la setmana de festes de 2007, es va inagurar a Cinctorres,el museu de la faixa.'''
  
[[Imagen:Museu de la faixa.jpg|left|250px|trumb|Museu de la faixa]]
+
[[Imagen:Museu de la faixa.jpg|200px|derecha|thumb|Museu de la faixa]]
  
 +
El museu està situat al carrer de l'hospital que dona a la Plaça Vella o del ajuntament,en l'edifíci que en época medieval era hospital de pobres. Damunt de la portada de pedra, està gravada la data 1547. És una construcció amb arcades de pedra del gotic civil, con alguna casa que es conserva d'aquella época. També es d'aquesta manera l'antic escorxado del poble que abans va ser el graner. Actualment és l'oficina de turisme i un dels llocs, on es fan, actes culturals.
 +
[[Imagen:merce.jpg|thumb|Fen Cordons]]
 +
Cinctorres, sempre ha segut el poble dels faixeros. Aquest, és el nom que els deien al homens del poble que anaven venen les faixes per tota la peninsula i nord d'Africa. Les faixes es teixien a les fabriques i a cassi totes les cases del poble. En la entrada hi havia l'obrador, amb el teler, el torn i el que feia falta. La dona de la casa compartia el seu temps, amb les eines de l'allar i el teixir .
  
El museu està situat al carrer de l'hospital que dona a la Plaça Vella o del ajuntament,en l'edifíci que en época medieval era hospital de pobres. Damunt de la portada de pedra, està gravada la data 1547. És una construcció amb arcades de pedra del gotic civil, con alguna casa que es conserva d'aquella época. També es d'aquesta manera l'antic escorxado del poble que abans va ser el graner. Actualment es l'oficina de turisme i un dels llocs, on es fan, actes culturals.
+
Caminant pels carrers, s'escotava la música, tric trac tris trac, un so acompasat que feien els telers per tot el poble. També era corrent escoltar els cants de les dones teixidores, por ser, per der la faena més agradable.
  
Cinctorres sempre ha segut el poble dels faixeros. Aquest, és el nom que els deien al homans del poble que anaven venen les faixes per tota la peninsula i nord d'frica. Les faixes es teixien a les fabriques i a cassi totes les cases del poble. El la entrad hi havia l'obrador, amb el teler, el torn i el que feia falta.La dona de la casa comparti el seu temps amb les eines de l'allar i el teixir .
+
Aquesta lletra de canço es una de les més populars.
 +
 
 +
'''Tota la nit canto i filo i encara no haig almorzat.
 +
 
 +
'''Per aixó porto pinteta i el monyo ben enrroscat'''
 +
 
 +
El museu està decantat a donarli a les dones del poble teixidores la memoria i importancia que es mereixen.
 +
 
 +
Es impensable deslligar a les dones del procés de  fabricació de la faixa, doncs el mateix que als obradors familiars, també a les fàbriques eren les dones teixidores així com del  acabament, inclòs fer els cordons que pengen com adorn.
 +
 
 +
En els obradors de les casses  a més de teixir es tenia que fer també els canons i a vegades també  els cordons.
 +
 
 +
 
 +
== '''Procés i peses.''' ==
 +
 
 +
'''El teler,''' és una ferramenta de treball, feta amb barres de fusta, que són, les que subjecten les peses. La teixidora està asseguda i fa tot el procés de teixir,  amb els moviment compassats de peus  i mans.
  
Caminent pels carrers s'escotava la música tric trac tris trac un so acompasat que feien els telers per tot el poble. Tambe era corrent escoltar els cants de les dones teixidores, por ser per der la faena més agradable.
+
'''El torn,'''és l'aparell necessari pe ra  fer els '''canons'''. Amb el fil del fus, rodant el''' torn''', s'omplia el '''canó,'''aquest, mesura un pam i va  dins de la llançadora.  
  
Aquesta lletra de canço es una de les més populars.
+
'''El roll''' és la materia prima, el fil  del '''roll''' és de les fabriques de filats. D'un '''roll''' es fan sis o set dotzenes de faixes d'espiga o cordó, sempre es contabem per dotzenes. Les mesures més corrents eren: 5x0´24, 6x0´28, 7x0´32, 8x0´36, 9xo´40, 10x0´44.
 +
 
 +
'''Al plegador,'''  està enrotllat el''' roll''' amb el fil.
 +
[[Imagen:faixes.jpg|thumb|Faixes,falta fer els cordons]]
 +
 
 +
'''Les pintes,''' en son quatre, penjades  al sostre del '''teler.''' Per elles creua els fils del''' roll''' un a un, formant  l’ordí del teixit.
  
Tota la nit cànto i filo
+
'''La llançadora''' i el fil del '''canó''' que porta dins, amb el moviment de part a part impulsat per la ma dreta, forma la trama del teixit.
  
i encara no haig almorzat
+
'''La pua,''' està subjecta als costats del teler, amb la ma esquerra  es comprimís el teixit, quan a creuat, d’un costats a l’altre el fil de la''' llançadora.'''
  
Per aixó porto pinteta
+
'''La catalina,'''és la  barra de fusta rodona on s'enrolla el teixit després d'apretat amb la '''pua.'''
  
I el monyo ben arroscat
+
'''Les calques,''' també  son quatre barres de fusta,  i van unides amb cordes a les '''pintes'''.
  
El museu està decantat a donarli a les dones del poble teixidores la memoria i importancia que es mereixen.
+
'''Els moviments compassats  dels peus i mans son l’art de teixir.'''
  
    ha segut el poble dels faixeros .Aquest es el nom que els deien al homes del poble que anaven pel mon venen les faixes per tota la península i  nord d’Africa . Les faixes es teixien a les fàbriques i cassi a totes les cases del poble. En la entrada hi havia l’obrador amb el teler el torn i el que feia falta .La dona de la casa compartia el seu temps, amb las eines de l’allar i el teixí.
+
Es comença  xafant amb el peu dret la '''1ª calqua''', seguit el peu esquerre amb la '''4ª calqua'''
Caminant pels carres s’escoltava la música tric trar tric trac que feien els telers per tot el poble. També era corrent escoltar els cants de les dones teixidores, pot ser per fer la faena mes agradable.
+
altra vegada el peu dret a la '''2ª calca''' i seguit el peu esquerre a la''' 3ºcalca''' al mateix temps la ma dreta fa passar la '''llançadora''' i la ma l’esquerra comprimís la''' pua''' en cada moviment dels peus i tornar a començar un altra vegada. És com un ball.  
Aquesta lletra de cançó es una de les més populars.
+
<center>
Tota la nit canto i filo
+
<gallery caption="Treballant les faixes" perrow=4 widths=150px heights=150px>
I encara no haig almorzat
+
imagen: Teler 1.jpg | Teixin
Per això porta pinteta
+
  imagen: teler 2.jpg | Les faixes
I el monyo molt arroscat.
+
imagen: torn.jpg|Torn de fer canons
El museu està decantat a donar-li a la dona, d’importància que es mereix .
+
Imagen:enrrotllado.jpg|Entrrollant la faixa
Es impensable deslligar a les dones del poble del proces de la faixa, doncs el mateix que als obradors familiars, també a les fabriques eren les dones teixidores així com de tot el procés d’acabament, inclòs el cordons que pengen com adorn.
+
</gallery>
 +
</center>

Revisión actual del 14:54 7 feb 2011

A raderies d'agost, dins de la setmana de festes de 2007, es va inagurar a Cinctorres,el museu de la faixa.

Museu de la faixa

El museu està situat al carrer de l'hospital que dona a la Plaça Vella o del ajuntament,en l'edifíci que en época medieval era hospital de pobres. Damunt de la portada de pedra, està gravada la data 1547. És una construcció amb arcades de pedra del gotic civil, con alguna casa que es conserva d'aquella época. També es d'aquesta manera l'antic escorxado del poble que abans va ser el graner. Actualment és l'oficina de turisme i un dels llocs, on es fan, actes culturals.

Fen Cordons

Cinctorres, sempre ha segut el poble dels faixeros. Aquest, és el nom que els deien al homens del poble que anaven venen les faixes per tota la peninsula i nord d'Africa. Les faixes es teixien a les fabriques i a cassi totes les cases del poble. En la entrada hi havia l'obrador, amb el teler, el torn i el que feia falta. La dona de la casa compartia el seu temps, amb les eines de l'allar i el teixir .

Caminant pels carrers, s'escotava la música, tric trac tris trac, un so acompasat que feien els telers per tot el poble. També era corrent escoltar els cants de les dones teixidores, por ser, per der la faena més agradable.

Aquesta lletra de canço es una de les més populars.

Tota la nit canto i filo i encara no haig almorzat.

Per aixó porto pinteta i el monyo ben enrroscat

El museu està decantat a donarli a les dones del poble teixidores la memoria i importancia que es mereixen.

Es impensable deslligar a les dones del procés de fabricació de la faixa, doncs el mateix que als obradors familiars, també a les fàbriques eren les dones teixidores així com del acabament, inclòs fer els cordons que pengen com adorn.

En els obradors de les casses a més de teixir es tenia que fer també els canons i a vegades també els cordons.


Procés i peses.

El teler, és una ferramenta de treball, feta amb barres de fusta, que són, les que subjecten les peses. La teixidora està asseguda i fa tot el procés de teixir, amb els moviment compassats de peus i mans.

El torn,és l'aparell necessari pe ra fer els canons. Amb el fil del fus, rodant el torn, s'omplia el canó,aquest, mesura un pam i va dins de la llançadora.

El roll és la materia prima, el fil del roll és de les fabriques de filats. D'un roll es fan sis o set dotzenes de faixes d'espiga o cordó, sempre es contabem per dotzenes. Les mesures més corrents eren: 5x0´24, 6x0´28, 7x0´32, 8x0´36, 9xo´40, 10x0´44.

Al plegador, està enrotllat el roll amb el fil.

Faixes,falta fer els cordons

Les pintes, en son quatre, penjades al sostre del teler. Per elles creua els fils del roll un a un, formant l’ordí del teixit.

La llançadora i el fil del canó que porta dins, amb el moviment de part a part impulsat per la ma dreta, forma la trama del teixit.

La pua, està subjecta als costats del teler, amb la ma esquerra es comprimís el teixit, quan a creuat, d’un costats a l’altre el fil de la llançadora.

La catalina,és la barra de fusta rodona on s'enrolla el teixit després d'apretat amb la pua.

Les calques, també son quatre barres de fusta, i van unides amb cordes a les pintes.

Els moviments compassats dels peus i mans son l’art de teixir.

Es comença xafant amb el peu dret la 1ª calqua, seguit el peu esquerre amb la 4ª calqua altra vegada el peu dret a la 2ª calca i seguit el peu esquerre a la 3ºcalca al mateix temps la ma dreta fa passar la llançadora i la ma l’esquerra comprimís la pua en cada moviment dels peus i tornar a començar un altra vegada. És com un ball.