Acciones

Diferencia entre revisiones de «Les rogatives de Cinctorres»

De wikisenior

Línea 1: Línea 1:
Les rogatives que es fan en La Comarca dels Ports, totes tenen com a fi, la pregària i súplica, casi sempre, per motius de sequera u altres calamitats, que els nostres avantpassats varen demanar en algun moment. I que  al llarg dels anys, els descendents segueixen complint.
+
Les rogatives que es fan en La Comarca dels Ports, totes tingueren com a fi, la pregària i súplica, casi sempre, per motius de sequera u altres calamitats, que els nostres avantpassats varen demanar en algun moment. Al llarg dels anys, els descendents les segueixen complint.  
  
També aquestes celebracions en Cinctorres, es diuen: Les Caritats.
+
També aquestes celebracions a Cinctorres, es diuen: ''Les Caritats''.
 +
 +
Sempre és en alguna ermita d'un Sant determinat de la sua devoció, que està al camp, dins del terme del poble.
 +
 +
El costum és, que voluntàriament, la persona que per algun motiu particular (normalment en acció de gracies) s'ofereix, a ser, l'encarregat de sufragar els costs de dita rogativa, i rep el nom de ''majoral''.
 +
 +
El majoral, uns dies abans, complís amb el ritu d'elaborar al forn del poble, el pa beneït, que en cada lloc té un nom, com ''rotllo o prima''. Està fet amb massa àzima sense llevat, com el pa que feien els hebreus.  
  
Sempre és, en alguna ermita de un  Sant determinat, de la sua devoció, que està  al camp, dins del terme del poble
+
Desprès de la celebració de la missa, el capellà surt fora de l'ermita i des d'un lloc on es veuen els punts cardinal, mullant un feix de romer u planta similar amb aigua beneïda, espolsa cap al Nord, Est, Surt i Oest, demanant amb les oracions pertinents, que no es preguen les collites . El majoral, agraeix l'assistència dels veïns, donant a cadascú el pa beneït, que es diu ''la prima'' en aquesta comarca.
 
 
El costum és, que, voluntàriament, la persona que per algun motiu particular (normalment en acció de gracies,) s’ofereix, a ser, l’encarregat de sufragar els costs de dita rogativa,i  rep  el nom de ''majoral.''
 
 
 
''El majoral'', uns dies abans, complís amb el ritu de elaborar al forn del poble, el pa beneït, que en cada lloc té un nom, com rotllo o prima. Fet amb massa  àzima sense llevat. Com el pa que feien els hebreu.
 
 
 
Desprès de la celebració de la missa el capella surt fora de l’ermita i en un lloc d’eon es veuen els punts cardinal, mullant un feix de romer u planta similar amb aigua beneïda. espolsa cap al Nord, Est, Surt i Oest demanat  amb les oracions pertinents, que no es preguen les collites
 
.'' El majoral'', agraeix l’assistència dels veïns.  donat  a cadascú el pa beneït,
 
Que es diu la prima.
 

Revisión del 15:28 2 mar 2010

Les rogatives que es fan en La Comarca dels Ports, totes tingueren com a fi, la pregària i súplica, casi sempre, per motius de sequera u altres calamitats, que els nostres avantpassats varen demanar en algun moment. Al llarg dels anys, els descendents les segueixen complint.

També aquestes celebracions a Cinctorres, es diuen: Les Caritats.

Sempre és en alguna ermita d'un Sant determinat de la sua devoció, que està al camp, dins del terme del poble.

El costum és, que voluntàriament, la persona que per algun motiu particular (normalment en acció de gracies) s'ofereix, a ser, l'encarregat de sufragar els costs de dita rogativa, i rep el nom de majoral.

El majoral, uns dies abans, complís amb el ritu d'elaborar al forn del poble, el pa beneït, que en cada lloc té un nom, com rotllo o prima. Està fet amb massa àzima sense llevat, com el pa que feien els hebreus.

Desprès de la celebració de la missa, el capellà surt fora de l'ermita i des d'un lloc on es veuen els punts cardinal, mullant un feix de romer u planta similar amb aigua beneïda, espolsa cap al Nord, Est, Surt i Oest, demanant amb les oracions pertinents, que no es preguen les collites . El majoral, agraeix l'assistència dels veïns, donant a cadascú el pa beneït, que es diu la prima en aquesta comarca.