Acciones

Diferencia entre revisiones de «Les rogatives de Cinctorres»

De wikisenior

(Página blanqueada)
Línea 1: Línea 1:
 +
Les rogatives que es fan en La Comarca dels Ports, totes tenen com a fi, la pregària i súplica, casi sempre, per motius de sequera u altres calamitats, que els nostres avantpassats varen demanar en algun moment. I que  al llarg dels anys, els descendents segueixen complint.
  
 +
També aquestes celebracions en Cinctorres,  es diuen: Les Caritats.
 +
 +
Sempre és, en alguna ermita de un  Sant determinat, de la sua devoció, que està  al camp, dins del terme del poble
 +
 +
El costum és, que, voluntàriament, la persona que per algun motiu particular (normalment en acció de gracies,) s’ofereix, a ser, l’encarregat de sufragar els costs de dita rogativa,i  rep  el nom de ''majoral.''
 +
 +
''El majoral'', uns dies abans, complís amb el ritu de elaborar al forn del poble, el pa beneït, que en cada lloc té un nom, com rotllo o prima. Fet amb massa  àzima sense llevat. Com el pa que feien els hebreu.
 +
 +
Desprès de la celebració de la missa el capella surt fora de l’ermita i en un lloc d’eon es veuen els punts  cardinal, mullant un feix de romer u planta similar amb aigua beneïda. espolsa cap al Nord, Est, Surt  i  Oest  demanat  amb  les oracions pertinents, que no es preguen les collites
 +
.'' El majoral'', agraeix l’assistència dels veïns.  donat  a cadascú el pa beneït,
 +
Que es diu  la prima.

Revisión del 10:40 2 mar 2010

Les rogatives que es fan en La Comarca dels Ports, totes tenen com a fi, la pregària i súplica, casi sempre, per motius de sequera u altres calamitats, que els nostres avantpassats varen demanar en algun moment. I que al llarg dels anys, els descendents segueixen complint.

També aquestes celebracions en Cinctorres,  es diuen: Les Caritats.

Sempre és, en alguna ermita de un Sant determinat, de la sua devoció, que està al camp, dins del terme del poble

El costum és, que, voluntàriament, la persona que per algun motiu particular (normalment en acció de gracies,) s’ofereix, a ser, l’encarregat de sufragar els costs de dita rogativa,i rep el nom de majoral.

El majoral, uns dies abans, complís amb el ritu de elaborar al forn del poble, el pa beneït, que en cada lloc té un nom, com rotllo o prima. Fet amb massa àzima sense llevat. Com el pa que feien els hebreu.

Desprès de la celebració de la missa el capella surt fora de l’ermita i en un lloc d’eon es veuen els punts cardinal, mullant un feix de romer u planta similar amb aigua beneïda. espolsa cap al Nord, Est, Surt i Oest demanat amb les oracions pertinents, que no es preguen les collites . El majoral, agraeix l’assistència dels veïns. donat a cadascú el pa beneït, Que es diu la prima.