Les rogatives de Cinctorres

Les rogatives que es fan en La Comarca dels Ports, totes tingueren com a fi, la pregària i súplica, casi sempre, per motius de sequera u altres calamitats, que els nostres avantpassats varen demanar en algun moment. Al llarg dels anys, els descendents les segueixen complint.

També aquestes celebracions a Cinctorres, es diuen: Les Caritats.

Sempre és en alguna ermita d'un Sant determinat de la sua devoció, que està al camp, dins del terme del poble.

El costum és, que voluntàriament, la persona que per algun motiu particular (normalment en acció de gracies) s'ofereix, a ser l'encarregat de sufragar els costs de dita rogativa, i rep el nom de majoral.

El majoral, uns dies abans, complís amb el ritu d'elaborar al forn del poble, el pa beneït, que en cada lloc té un nom, com rotllo o prima. Està fet amb massa àzima sense llevat, com el pa que feien els hebreus.

Desprès de la celebració de la missa, el capellà surt fora de l'ermita i des d'un lloc on es veuen els punts cardinal, mullant un feix de romer u planta similar amb aigua beneïda, espolsa cap al Nord, Est, Surt i Oest, demanant amb les oracions pertinents, que no es preguen les collites . El majoral, agraeix l'assistència dels veïns, donant a cadascú el pa beneït, que es diu la prima en aquesta comarca.

Ermita de Sant Marc

Esta situada a dos km cap al OS de Cinctorres en la partida del Fontanal. Construïda per voluntat testamentaria dels cònjuges, Bernat Carbó i Ursola Celma "En 1570 a on cascun any va la processó i es parteix caritat en honor de Sant Marc evangelista."

És un edifici rectangular, amb coberta a dos aigües, de teula àrab, recolzada sobre tres arcs de diafragma gòtics i amb l’accés lateral, mitjans arc de mig punt i dos finestres de tronera al mateix costad.

La festa, sempre s’ha celebrat el dia 25 d’abril. Actualment es fa l’últim diumenge d’abril. Es va caminant des de el poble amb la bandera, el capellà i fidels pels camins de ferradura. Hi ha persones, que ho fan en vehicles per la pista que creua tot el terme.

Ermita de Sant Pere Màrtir

L’Ermita de Sant Pere Màrtir de Verona consta en el Llibre Racional de la Parròquia que ja, en 1633 es celebraren misses a l’ermitori en el dia de la celebració del Sant.

Es tracta d’un edifici treballat amb maçoneria i pedres carreus als cantons, amb façana als peus i portada de mig punt amb dovelles espadanya posterior d’un sol cos i també d’un sol vat. La coberta es de teules a dos aigües.

De planta rectangular d’una nau (21´40x8´90 m.) amb quatre trams, marcats per dos arcs faixons, apuntats en pedra, mentre el tercer afegit ho es de maçoneria. En el presbiteri hi ha banc corregut i la coberta de fusta.

La seua festa, abans es feia el dia 29 d’abril, actualment es celebra el segon diumenge de maig.

Està situada, aproximadament a dos km. al Sud del poble. També es va en processó amb el capellà i fidels pel camí que arriba al mas de San Pere, que està just davant de l’ermita i desprès de la missa es fan les benediccions als camps, com sempre s’ha fet. El majoral obsequia als assistents amb una prima beneïda.