Diferencia entre revisiones de «Museu de la faixa»
De wikisenior
| Línea 48: | Línea 48: | ||
Es comença xafant amb el peu dret la 1ª calcà, seguit el peu esquerre amb la 4ª calcà | Es comença xafant amb el peu dret la 1ª calcà, seguit el peu esquerre amb la 4ª calcà | ||
| − | altra vegada el peu dret a la 2ª calça i seguit el peu esquerre a la 3º, al mateix temps la ma dreta fa passar la llançadora i l’esquerra comprimís la pua en cada moviment dels peus. Es com un ball. on la dona està asseguda.. | + | altra vegada el peu dret a la 2ª calça i seguit el peu esquerre a la 3º, al mateix temps la ma dreta fa passar la llançadora i l’esquerra comprimís la pua en cada moviment dels peus. Es com un ball. on la dona està asseguda. |
| + | |||
| + | [[Imagen:faixes.jpg|thumb|Faixes,falta fer els cordons]] | ||
Revisión del 21:16 30 ene 2011
A raderies d'agost, dins de la setmana de festes de 2007, es va inagurar a Cinctorres,el museu de la faixa.
El museu està situat al carrer de l'hospital que dona a la Plaça Vella o del ajuntament,en l'edifíci que en época medieval era hospital de pobres. Damunt de la portada de pedra, està gravada la data 1547. És una construcció amb arcades de pedra del gotic civil, con alguna casa que es conserva d'aquella época. També es d'aquesta manera l'antic escorxado del poble que abans va ser el graner. Actualment es l'oficina de turisme i un dels llocs, on es fan, actes culturals.
Cinctorres, sempre ha segut el poble dels faixeros. Aquest, és el nom que els deien al homens del poble que anaven venen les faixes per tota la peninsula i nord d'Africa. Les faixes es teixien a les fabriques i a cassi totes les cases del poble. En la entrad hi havia l'obrador, amb el teler, el torn i el que feia falta. La dona de la casa compartia el seu temps, amb les eines de l'allar i el teixir .
Caminant pels carrers, s'escotava la música, tric trac tris trac, un so acompasat que feien els telers per tot el poble. També era corrent escoltar els cants de les dones teixidores, por ser, per der la faena més agradable.
Aquesta lletra de canço es una de les més populars.
Tota la nit canto i filo,i encara no haig almorzat.
Per aixó porto pinteta,i el monyo ben enrroscat.
El museu està decantat a donarli a les dones del poble teixidores la memoria i importancia que es mereixen.
Es impensable deslligar a les dones del proces de fabricació de la faixa, doncs el mateix que als obradors familiars, també a les fàbriques eren les dones teixidores així com de tot el proces d'acabament, inclòs fer els cordons que pengen com adorn.
En els obradors de les casses a més de teixir es tenia que fer també els canons, per aixó, el fil del fus, rodant el torn .s’enrotlla als canons, que mesuren un pam i que aniran dins de la llançadora per ha teixir amb el teler.
El teler es un espai fet amb barres de fusta que son les que subjecten les peses.La teixidora està asseguda i fa tot el procés de teixir, amb els moviment compassats de peus i mans.
Les peces s’anomenen com:
El plegador ,on esta enrotllat el roll amb el fil.
Les pintes, en son quatre, subjectes al sostre del teler. Per elles creua el fil del roll un a un formant l’ordí del teixit.
La llançadora, el fil dol canó que porta dins, amb el moviment de part a part impulsat per la ma dreta, forma la trama del teixit.
La pua també està subjecta al sostre del teler, amb la ma esquerra comprimís el teixit quan a creuat d’un costats a l’altre el fil de la llançadora.
Les calques , també son quatre barres de fusta i van unides amb cordes a les pintes.
Els moviments compassats dels peus i mans son l’art de teixir.
Es comença xafant amb el peu dret la 1ª calcà, seguit el peu esquerre amb la 4ª calcà altra vegada el peu dret a la 2ª calça i seguit el peu esquerre a la 3º, al mateix temps la ma dreta fa passar la llançadora i l’esquerra comprimís la pua en cada moviment dels peus. Es com un ball. on la dona està asseguda.
