Acciones

Diferencia entre revisiones de «Museu de la faixa»

De wikisenior

Línea 1: Línea 1:
 
'''A raderies d'agost, dins de la setmana de festes de 2007, es va inagurar a Cinctorres,el museu de la faixa.'''
 
'''A raderies d'agost, dins de la setmana de festes de 2007, es va inagurar a Cinctorres,el museu de la faixa.'''
  
[[Imagen:Museu de la faixa.jpg|left|200px|trumb|Museu de la faixa]]
+
[[Imagen:Museu de la faixa.jpg|left|250px|trumb|Museu de la faixa]]
  
  

Revisión del 15:59 27 ene 2011

A raderies d'agost, dins de la setmana de festes de 2007, es va inagurar a Cinctorres,el museu de la faixa.

Museu de la faixa


El museu està situat al carrer de l'hospital que dona a la Plaça Vella o del ajuntament,en l'edifíci que en época medieval era hospital de pobres. Damunt de la portada de pedra, està gravada la data 1547. És una construcció amb arcades de pedra del gotic civil, con alguna casa que es conserva d'aquella época. També es d'aquesta manera l'antic escorxado del poble que abans va ser el graner. Actualment es l'oficina de turisme i un dels llocs, on es fan, actes culturals.

Cinctorres sempre ha segut el poble dels faixeros. Aquest, és el nom que els deien al homans del poble que anaven venen les faixes per tota la peninsula i nord d'frica. Les faixes es teixien a les fabriques i a cassi totes les cases del poble. El la entrad hi havia l'obrador, amb el teler, el torn i el que feia falta.La dona de la casa comparti el seu temps amb les eines de l'allar i el teixir .

Caminent pels carrers s'escotava la música tric trac tris trac un so acompasat que feien els telers per tot el poble. Tambe era corrent escoltar els cants de les dones teixidores, por ser per der la faena més agradable.

Aquesta lletra de canço es una de les més populars.

Tota la nit cànto i filo

i encara no haig almorzat

Per aixó porto pinteta

I el monyo ben arroscat

El museu està decantat a donarli a les dones del poble teixidores la memoria i importancia que es mereixen.

   ha segut el poble dels faixeros .Aquest es el nom que els deien al homes del poble que anaven pel mon venen les faixes per tota la península i  nord d’Africa . Les faixes es teixien a les fàbriques i cassi a totes les cases del poble. En la entrada hi havia l’obrador amb el teler el torn i el que feia falta .La dona de la casa compartia el seu temps, amb las eines de l’allar i el teixí.

Caminant pels carres s’escoltava la música tric trar tric trac que feien els telers per tot el poble. També era corrent escoltar els cants de les dones teixidores, pot ser per fer la faena mes agradable. Aquesta lletra de cançó es una de les més populars. Tota la nit canto i filo I encara no haig almorzat Per això porta pinteta I el monyo molt arroscat. El museu està decantat a donar-li a la dona, d’importància que es mereix . Es impensable deslligar a les dones del poble del proces de la faixa, doncs el mateix que als obradors familiars, també a les fabriques eren les dones teixidores així com de tot el procés d’acabament, inclòs el cordons que pengen com adorn.