Diferencia entre revisiones de «Museu de la faixa»
De wikisenior
(→Procés i peses.) |
|||
| Línea 39: | Línea 39: | ||
'''La pua,''' està subjecta als costats del teler, amb la ma esquerra es comprimís el teixit quan a creuat, d’un costats a l’altre el fil de la''' llançadora.''' | '''La pua,''' està subjecta als costats del teler, amb la ma esquerra es comprimís el teixit quan a creuat, d’un costats a l’altre el fil de la''' llançadora.''' | ||
| − | '''La catalina,'''és la barra de fusta rodona on s'enrolla el teixit | + | '''La catalina,'''és la barra de fusta rodona on s'enrolla el teixit després d'apretat amb la '''pua'''. |
'''Les calques,''' també son quatre barres de fusta, i van unides amb cordes a les '''pintes'''. | '''Les calques,''' també son quatre barres de fusta, i van unides amb cordes a les '''pintes'''. | ||
| Línea 46: | Línea 46: | ||
Es comença xafant amb el peu dret la '''1ª calcà''', seguit el peu esquerre amb la '''4ª calcà''' | Es comença xafant amb el peu dret la '''1ª calcà''', seguit el peu esquerre amb la '''4ª calcà''' | ||
| − | altra vegada el peu dret a la '''2ª calça''' i seguit el peu esquerre a la''' 3ºcalça''' al mateix temps la ma dreta fa passar la '''llançadora''' i l’esquerra comprimís la''' pua''' en cada moviment dels peus. | + | altra vegada el peu dret a la '''2ª calça''' i seguit el peu esquerre a la''' 3ºcalça''' al mateix temps la ma dreta fa passar la '''llançadora''' i l’esquerra comprimís la''' pua''' en cada moviment dels peus i tornar a començar un altra vegada. És com un ball. |
<center> | <center> | ||
<gallery caption="Treballant les faixes" perrow=4 widths=150px heights=150px> | <gallery caption="Treballant les faixes" perrow=4 widths=150px heights=150px> | ||
Revisión del 20:48 6 feb 2011
A raderies d'agost, dins de la setmana de festes de 2007, es va inagurar a Cinctorres,el museu de la faixa.
El museu està situat al carrer de l'hospital que dona a la Plaça Vella o del ajuntament,en l'edifíci que en época medieval era hospital de pobres. Damunt de la portada de pedra, està gravada la data 1547. És una construcció amb arcades de pedra del gotic civil, con alguna casa que es conserva d'aquella época. També es d'aquesta manera l'antic escorxado del poble que abans va ser el graner. Actualment és l'oficina de turisme i un dels llocs, on es fan, actes culturals.
Cinctorres, sempre ha segut el poble dels faixeros. Aquest, és el nom que els deien al homens del poble que anaven venen les faixes per tota la peninsula i nord d'Africa. Les faixes es teixien a les fabriques i a cassi totes les cases del poble. En la entrada hi havia l'obrador, amb el teler, el torn i el que feia falta. La dona de la casa compartia el seu temps, amb les eines de l'allar i el teixir .
Caminant pels carrers, s'escotava la música, tric trac tris trac, un so acompasat que feien els telers per tot el poble. També era corrent escoltar els cants de les dones teixidores, por ser, per der la faena més agradable.
Aquesta lletra de canço es una de les més populars.
Tota la nit canto i filo i encara no haig almorzat.
Per aixó porto pinteta i el monyo ben enrroscat
El museu està decantat a donarli a les dones del poble teixidores la memoria i importancia que es mereixen.
Es impensable deslligar a les dones del procés de fabricació de la faixa, doncs el mateix que als obradors familiars, també a les fàbriques eren les dones teixidores així com del acabament, inclòs fer els cordons que pengen com adorn.
En els obradors de les casses a més de teixir es tenia que fer també els canons i a vegades també els cordons.
Procés i peses.
El teler, és una ferrementa de treball, feta amb barres de fusta, que són, les que subjecten les peses. La teixidora està asseguda i fa tot el procés de teixir, amb els moviment compassats de peus i mans.
El torn,és l'aparell necessari pe ra fer els canons. Amb el fil del fus, rodant el torn, s'omplia el canó,aquest, mesura un pam i va dins de la llançadora.
El roll és la materia prima, el fil del roll és de les fabriques de filats. D'un roll es fan sis o set dotzenes de faixes d'espiga o condó, sempre es contabem per dotzenes. Les mesures més corrents eren:5x0´24, 6x0´28, 7x0´32, 8x0´36, 9xo´40, 10x0´44.
Al plegador, està enrotllat el roll amb el fil.
Les pintes, en son quatre, penjades al sostre del teler. Per elles creua els fils del roll un a un, formant l’ordí del teixit.
La llançadora, el fil del canó que porta dins, amb el moviment de part a part impulsat per la ma dreta, forma la trama del teixit.
La pua, està subjecta als costats del teler, amb la ma esquerra es comprimís el teixit quan a creuat, d’un costats a l’altre el fil de la llançadora.
La catalina,és la barra de fusta rodona on s'enrolla el teixit després d'apretat amb la pua.
Les calques, també son quatre barres de fusta, i van unides amb cordes a les pintes.
Els moviments compassats dels peus i mans son l’art de teixir.
Es comença xafant amb el peu dret la 1ª calcà, seguit el peu esquerre amb la 4ª calcà altra vegada el peu dret a la 2ª calça i seguit el peu esquerre a la 3ºcalça al mateix temps la ma dreta fa passar la llançadora i l’esquerra comprimís la pua en cada moviment dels peus i tornar a començar un altra vegada. És com un ball.
- Treballant les faixes
Teixin
Les faixes
Torn de fer canons
Entrrollant la faixa
